El paisatge agrari elegit pel soci de Mallorca és el Pla de Sant Jordi. Aquesta zona de Palma, antigament anomenada Prat de Sant Jordi o Prat d’en Catí, és un area d’aproximadament 55 km2, situada a l’est de la ciutat de Palma. Fins a la meitat del segle XIX , gairebé tota la zona era un salobrar amb tres espais pantanosos permanents: s’Estany Blanc, Es Botxar de Son Mosson i sa Bassa d’en Vidrier. Els intents de dessecació varen començar a principis del mil vuit-cents , però no fou fins al 1845 amb el projecte encapçalat per l’enginyer Paul Bouvij que es materialitzà. A partir de 1850 es considera pràcticament dessecat tot el Prat de Sant Jordi, el que permet un aprofitament agrícola intensiu de les noves terres que havien quedat al descobert. Es registra un considerable augment de la població afavorida per la segregació de les possessions. Els nous colons procedeixen dels municipis circumdants (Algaida, Llucmajor, Vilafranca, Marratxí i Santa Eugènia) i més endavant, d’altres com a Sa Pobla o Campos, però no de la ciutat. S’instal·len als nuclis històrics com són: Son Ferriol, Sa Casa Blanca, Sant Jordi, Es Pil·larí o s’Aranjassa.
A principis del segle XX, els principals cultius són les hortalisses -el Pla de Sant Jordi fou anomenat el rebost de Palma- i els ferratges per un gran contingent de vaques lleteres de raça frisona. Algunes verdures com la col, que tradicionalment es consumia en abundància, constitueix un dels productes més conreats. Així mateix, un dels productes més rentables econòmicament és el pebre bord, del qual es fa un consum molt elevat a la indústria d’embotits de Mallorca. Devers la dècada de 1950, a Sant Jordi hi havia quatre fàbriques de pebre bord.
Un dels protagonistes d’aquesta esplendor agrícola és el molí de vent d’extracció d’aigua. L’enginyer Paul Bouvij, l’any 1847, usà aquest enginy per afavorir les tasques de dessecament del Prat de Sant Jordi. Segons les dades de què disposam, l’arxiduc Lluís Salvador calcula que l’any 1872 ja hi ha instal·lats a Mallorca 57 molins de vent d’extracció d’aigua, 36 dels quals són al Pla de Sant Jordi. L’any 1951 A. Valdés calcula 900 molins d’extracció d’aigua al terme municipal de Palma i, per acabar, el catàleg elaborat pel Consell de Mallorca (desembre 2007) en situa 1.056, dels quals el 99 % estan ubicats al Pla de Sant Jordi.
La darrera de les transformacions d’aquesta comarca s’inicia a partir de la dècada de 1960 amb la instal·lació de l’aeroport de Son Sant Joan, però també hi ha altres factors que han contribuït a l’alteració d’aquesta zona: la crisi del sector lleter, sobretot a partir de la dècada de 1980 per l’entrada de l’Estat Espanyol a la Unió Europea, o la salinització progressiva de les aigües del freàtic, a causa de la sobreexplotació dels aqüífers per l’agricultura, però, sobretot, per a ús turístic.
Actualment, al Pla de Sant Jordi ha minvat considerablement l’espai agrari, a causa principalment de la construcció de les grans infraestructures que donen servei al municipi de Palma i a tota l’illa: aeroport, autopista de Llevant (Ma-19) i autovia de Manacor (Ma-15), depuradores: EDAR Palma 1 i Palma 2, dessaladora, grans superfícies comercials, polígon de serveis de Llevant (Son Malferit), polígon de serveis de Son Oms, polígon industrial de Son Ferriol, polígon industrial de Son Morro i polígon d’autocars i cotxes de lloguer de Son Banya, Hospital Son Llàtzer, Centre d’Inserció Social Joaquín Ruiz Giménez-Cortés i presó de mares de Son Malferit, central tèrmica de Cas Tresorer, dipòsits de combustible, Golf de Son Gual i de Puntiró, Mercapalma, solars dedicats a abocaments incontrolats i el punt verd de Sant Jordi. Però a més, hi ha una manca de renovació generacional de la mà d’obra agrària, són ben escassos els pagesos actius actualment.
Tots aquests factors han configurat un espai en el qual els elements patrimonials, tant arquitectònics, tècnics i/o paisatgístics, estan greument afectats.
